dijous, 14 d’abril del 2011

Barcelona Medieval


La catedral de Santa Maria del Mar


  La construcció de l'església actual va començar el 25 de maig de 1329, i la primera pedra  va ser posada pel rei Alfons el Benigne. Encara que  el contracte de les obres, va ser signat més tard, el dia 2 de març per Ramon Despuig i Berenguer de Montagut (els mestres d'obres d'aquesta catedral).
  
 La catedral té 80m de llarg. A dins hi ha tres naus, la central té 13´2m d’amplada i les laterals, 6´6m cadascuna.  El sostre de la nau central està a 33m d’alçada i el de les laterals a 27m. Té 16 columnes octogonals que aguanten els sostres.
 
  És una catedral d’estil gòtic català, o sigui, amb unes característiques bàsiques com: la unitat de l'espai (evitant compartiments), formes exteriors llises i compactes, amb una il·luminació plana (allunyada dels jocs de llum tan típics del gòtic internacional), ús de contraforts, la austeritat general, etc.
 La façana principal, està emmarcada per dues torres octogonals, i la rossassa està rodejada per dos grans contraforts. Els terrats són plans, augmentant la sensació d'edifici molt horitzontal i compacte.


Detall de la façana principal de la catedral de santa Maria del Mar


   A l'interior, la catedral està formada per tres naus, però donen la sensació d'una única nau perquè més o menys tenen la mateixa altura i els pilars tenen molt d'espai entre ells ( 15 metres). En aquesta catedral no hi ha ni deambulatori ( passadís que passa pel darrer del pretisberi, encerclant-lo) ni creuer. En aquesta catedral s'tuilitza la volta de creueria,  i contenen uns claus de volta molt artístics, que  representen la coronació de la Mare de Déu, el naixement de Jesucrist, l’Anunciació a Maria, la figura del rei Alfons i l’escut de la ciutat.


Detall dels claus de volta de la Catedral de Santa Maria del Mar


  En general, l'espai és diàfan i auster. L'austeritat hi és  present gràcies als panys de paret llisos, la pulcritud de les columnes, per la igualtat entre les niverses naus, etc.
 I en lo referent a l'il·luminació de la nau central, la nau està il·luminada per llum natural gràcies als òculs (ulls de bou) que hi ha entre els terrats de les tres naus. Entre les col·lumnes del pretisberi hi ha uns finestrals que intenten guanyar tot l'espai possible i recalquen les col·lumnes il·luminant-les directament amb un semicercle.
 En les altres dues naus laterals, l' il·luminació és feta per uns finestrals ( amb bastant espai entre ells)  no gaire grans, que  amés d'il·luminar les naus laterals, també il·luminen la central.

Era, i actualment és, un edifici per al culte religiós, exactament una catedral, i s'hi celebren tot tipus de celebracions rel·ligioses, tals com casaments, batejos, comunions, etc.






   Les persones que surten a la porta representen a uns membres de la confradia dels bastaixos de ribera, i el seu ofici era fer les tasques de descàrrega al port de Barcelona, entre els s. XIII-XV.

 Se'ls ha representant a la porta perquè ells, juntament  amb els treballadors del mar i els veïns van impulsar la construcció d'aquesta esglèsia, ja que van decidir fer el transport gratuït de la pedra necessària per a la construcció de l' Esglèsia de Santa Maria del Mar, cosa molt impressionanat, ja que van transportar els grasn blocs de pedra sobere la seva esquena, amb l'ajuda d'una barra, una corda, una capçana,etc., coses que no evitaven el gran desgast físic.

  




La porta de l'esglèsia







Detall de la porta que representa un bastaix

Detall de la porta que representa un bastaix








Barcelona medieval


Gremis.

  Els gremis eren una agrupació professional de menestrals (un menestral és un individu que professava una art mecànica, tal com els arquitectes i que formava part d'un gremi o confraria), obligatòria, exclusiva i privilegiada, reconeguda oficialment pels poders públics, municipals o reials.
 Els membres dels gremis solien viure en el mateix carrer. Cada gremi tenia un sant patró. La funció dels gremis era definir els preus dels productes i vigilar la qualitat del producte.
Dins dels gremis hi havia diferents graus, segons la qualificació, dividint els menestrals en mestres (experts i artesans) i  aprenents ( que eren els deixebles desl mestres, qui els hi ensenyava l'ofici).



A Barcelona, hi ha diversos carrers amb noms d'oficis, gremis en aquest cas (exemples):


 
Carrer de la Vidrieria



Carrer de la Dagueria



Carrer de l'Argenteria


Carrer dels Corders

Carrer dels Carders

Carrer dels Assaonadors

Carrer de les Semoleres


Carrer dels Mercaders











Barcelona Romana

La Barcelona Romana

Actualment, el lloc on es creuen el Cardus (actualment els carrers LLibreteria i del Call) i el Decamanus (actualment carreres del Bisbe, Ciutat i Regomir) de l'antiga Barcino és la plaça de Sant Jaume.
Plaça Sant Jaume



En el creuament de les dues principals vies de la ciutat s'hi trobaven el fòrum i el Temple d'August (del qual se'n conserven 4 columnes, al cim del mont Tàber, que es troba al carrer Paradís)



   Actualment, el lloc on es situava el fòrum és el centre polític de la ciutat de Barcelona, ja que s'hi troben el Palau de la Generalitat de Catalunya i la Casa de la Ciutat (seu  de l'Ajuntament de Barcelona).


  


   L' element romà que vaig decidir representar és el capitell corinti de les col·lumnes de l'antic temple romà d' August, actualment en el carrer Paradís.
Dibuix del capitell corinti d'una col·lumna de l'antic temple d' August


Detall del capitell (d'un gravat antic)

Detall del capitell (en una fotografia de la col·lumna)

dimecres, 13 d’abril del 2011

Mercats Municipals

SUPERMERCATS

Pros
-Preus més baixos
-Ample gamma de producte processat
-Disponibilitat sempre
-Aspecte més cuidat
Contres
-Contenen pesticides , additius i conservants artificials
-Poc producte fresc i més car
-Es venen productes d'empreses que exploten als treballadors
-No és un comerç just
-Tracte menys humà

PAQUIS

Pros
-Obert tots els dies (diumenges i festius també)
-Preus semblants al del supermercat
Contres
-Tracte poc humà
-Aspecte descuidat
-Preus alts
-Poca gamma de producte
-Productes processats i de marca

BIOLÒGICA

Pros
-Tracte humà
-El producte és tot aliment natural
-No té pesticida
-Prioritza el producte de temporada
-Menjar recomanat per els que tenen malalties i pels nens petits
Contres
-Preu mes alt
-No hi ha tots els productes tot el temps (de temporada)
-Gust natural sense additius ni conservants (pot o no agradar)
-Conservació més baixa

MERCAT

Pros
-Preus més baixos en els productes frescos
-Hi ha més varietat
-Més accesible
-Productes de temporada i nacionals
-Tracte més humà
Contres
-Preus més alts en els productes processats
-No sempre hi ha disponiblilitat (només productes de temporada)
-Aspecte menys cuidat que una botiga

Opinions

Nosaltres , compraríem normalment en el mercat , ja que compraríem els productes de temporada i frescos. Escolliriem aquesta opinio per l'àmplia gamma, l'alta accessibilitat i el tracte. Però a més de comprar als mercats, pels productes elaborats ho faríem a l'ecològica, ja que encara que no tinguin un preu més barat, són més sostenibles i reciclables

dimarts, 12 d’abril del 2011

INTERVIEW AT THE AIRPORT

    Thursday 31st March, we went to the airport to ask tourists with some questions  about her opinion of Barcelona after the visit to the city. We found Verena Koehler, a young Austrian tourist that was leaving the city after three days of trip.



Q: For how long have you been in Barcelona?

A: I've been three days, today is our fourth day, we have to go back, so three days.


Q: Where are you from?

A: Austria, Vienna actually.


Q: How old are you, if you don't mind?

A: 22. 

Q: Which places have you visited?

A: Ufff... OK, actually all the prettiest parts of Sagrada Família, also Casa Milà, Casa Batlló, mmm.... to this Caixa's science museum?, to see a bit of the city...


Q: Caixafòrum?

B: No, no, no, cosmo...


Q: Cosmocaixa?

A: Yes, it's a science museum. I've also visited las Ramblas, walked around the city, also the Maremagnum, and what else? What else?

A (partner): The ship.

A: Yeah, we took a boat trip, at the harbor, and I think that's it.


Q: And... where were you staying?

A: We've stayed at the Holiday In which was near the metro station Llacuna.


Q: And what's your favourite place in Barcelona?

A: Sagrada Família.


Q: Yeah?

A: That's it. Yes.


Q: And what do you think about people in Barcelona?

A: Very friendly, yes really very friendly, and there was no problems with the understanding and... so really well.


Q: What do you think about the weather in Barcelona?

A: It was really nice, because we thought it would rain, but actually sunshining so we were glad about that.


Q: And would you compare Austria with Barcelona?

A: (She laughs.) Well, back home the people are not that friendly, it's way colder, the weather of course, and... yeah what I like in Barcelona is the architecture. Modernisme is really beautiful, and we don't have that, of course, in Austria.

 
Q: And what about Barcelona's nightlife, the bars and the restaurants...?

A: Oh. Hmm... We didn't have time to go to bars, because we were so tired in the evenings, but we did a... we ate "tapas", yeah, and "calamares"...

 
Q: And paella or...?

A: Yeah (she laughs), paella too.

 
Q: And potatoes omelette?

A: Yes, yes, it was good.

 
Q: Well, thanks for all, and we have to take a photo.

A: You're welcome. Goodbye!

 
Q: Goodbye! Have a nice trip!










Mercats: Taula comparativa de preus

dilluns, 11 d’abril del 2011

Qüestions aeroport

1- Quins són els equipaments i l'estructura de l'aeroport (nombre de terminals, nombre de pistes...)?

L'aeroport del Prat té tres terminals: la T1, inaugurada el juny de 2009, la T2, vigent des de la dècada dels 90 i dividida en tres edificis annexats (A, B i C), i una terminal corporativa encarregada de l'aviació corporativa i de negocis. Té tres pistes: la principal, de 3,3 km i 600 metres d'amplada i que es fa servir per l'aterratge; la tercera pista, que serveix per enlairaments, i la transversal, que creua les dues anteriors i es fa servir de nit.

2- Quina és la seva capacitat de vols diaris? Quin ha estat el seu rècord de vols i passatgers?

La seva màxima capacitat de vols a l'hora pot arribar a 90 vols, per tant, un màxim de 2160 vols al dia. En quant als màxims de passatgers i operacions a l'any, en destaquen els 32.848.249 passatgers i 352.489 operacions realitzades a l'aeroport l'any 2007.

3- Quantes persones treballen a l'aeroport? Quines tasques realitzen? Hi treballen prop de 18.000 persones entre els treballadors dels comerços de l'aeroport, controladors de seguretat, treballadors que facturen l'equipatge, pilots, copilots, etc.


4- Quantes companyies operen a l'aeroport del Prat? Escriu noms d’alguna companyia d’aviació espanyola i d’altres estrangeres. Hi operen prop de 100 companyies distribuïdes entre les terminals, com ara Vueling (espanyola) o British Airways, Turkish Airlines (estrangeres).


5- Quina diferència hi ha entre una companyia de vols regulars i una de vols charter? Què és una companyia de baix cost? Indica el nom d’algunes companyies de cadascun d'aquests tipus.

Una companyia de vols regulars té vols en tot moment disponibles (British Airways), mentre que una de vols charter (Air Nostrum) consta de vols llogats específicament per un dia i una hora. Una companyia de baix cost (Ryanair) ofereix vols molt econòmics als passatgers però eliminant serveis al passatger.

6- Equipatges de mà i facturats: hi ha alguna limitació de mida o continguts? Indica-les. Què es fa amb els objectes que portes i que no et deixen pujar a l’avió, si ja has facturat la resta d’equipatge?

Les companyies aèries poden negar-se a facturar depenent de la mida, del pes o la forma d'algun article que no es pugui considerar equipatge. Amb els objectes que no et deixen pujar, te'ls requisen i se'ls queden els del control de seguretat.

7- Quin procés i camins segueix una maleta des de que arribem a l’aeroport fins que la recollim en el destí?

Arribem i facturen la maleta als mostradors de facturació amb un codi de barres i et donen la targeta d'embarcament. Després la maleta passa pel SATE (Sistema Automàtic de Tractament d'Equipatge), on s'inspecciona i es tracta l'equipatge al llarg d'unes cintes transportadores. Un cop inspeccionat, es transporta i es carrega a l'avió, fins que, a l'arribar al destí, es descarrega i es transporta en cintes fins a la sala de recollida d'equipatge.

8- Quins tràmits hem de seguir si l’equipatge facturat no arriba a destí? Quina responsabilitat té l’aeroport o la companyia d’aviació sobre els equipatges perduts? Quina estructura hi ha per tal de localitzar les maletes perdudes?

La companyia es fa càrrec de la pèrdua, total o parcial, o destrucció de l'equipatge mentre aquest últim no hagi succeït per defecte propi de l'equipatge. També és responsable del retràs en l'entrega dels equipatges. En aquest cas, cal reclamar a l'oficina d'informació del recinte perquè l'assisteixi.